Veïns per Cubelles

Introducció

És votar donar un xec en blanc?

Quan la democràcia s'esgota a l'instant de dipositar la papereta

Jean-Jacques Rousseau ho va deixar escrit al seu tractat El Contracte Social amb una cruesa que, segles després, encara ressona: "El poble es pensa que és lliure, però s'equivoca greument; només ho és durant l'elecció dels seus representants; un cop escollits, és esclau, no és res". Aquesta sentència ens obliga a fer-nos una pregunta molt incòmoda: el sistema de representació actual, el simple fet de guanyar unes eleccions fa tres anys, atorga als polítics una carta blanca absoluta sobre el nostre futur?

El filòsof francès Edmond Thiaudière complementava aquesta mateixa idea advertint que "la política és l'art de disfressar d'interès general l'interès particular". En el món de la política municipal i l'urbanisme, aquestes dues reflexions topen frontalment. Votar hauria de ser sempre l'inici del diàleg ciutadà, no l'inici d'un silenci imposat de quatre anys. Atorgar representativitat a un equip de govern no significa signar davant de notari una renúncia col·lectiva a opinar sobre el nostre entorn. I, malauradament, aquesta és la gran confusió que massa sovint emmalalteix els nostres ajuntaments.

Informació

Cubelles i la tèrmica: Com transformar un poble d'esquena als veïns

100 milions d'euros amagats rere el llenguatge burocràtic

Si busquem un exemple contemporani d'aquest xoc entre el xec en blanc i la manca de diàleg, el tenim just aquí, a casa nostra. Pot un consistori decidir canvis radicals en l'entorn sociocultural, com la reconversió de l'antiga tèrmica de Cubelles en un macroparc logístic de 100 milions d'euros, només perquè "ells van guanyar les eleccions"? L'impacte d'una plataforma d'aquesta envergadura, amb el conseqüent trànsit pesant i es preveu un increment de trànsit a la zona d'uns 370 vehicles al dia, paral·lelament, també està aprovada la construcció del càmping, que, tot i que d'això no en tenim dades, segurament farà que encara hi hagi més trànsit, sobretot a l'estiu... el soroll i el canvi de paradigma, alterarà la vida del municipi per a les properes dècades. I, tot i així, el gran debat públic brilla per la seva absència. A finals de la legislatura passada, poc abans de les eleccions, es va aprovar una moció per fer una consulta ciutadana abans d'aprovar el projecte. La majoria de partits que hi van votar a favor, poques setmanes després van aprovar el canvi urbanístic sense reclamar cap consulta. Com a mínim ens hauriem de preguntar ¿per què?

L'Ajuntament de Cubelles ha decidit tirar pel dret fent servir una tàctica tan vella com efectiva: l'asèpsia administrativa. Per evitar el gran titular que faria saltar les alarmes de la gent, des de les esferes de poder no es parla de l'impacte d'un gran parc logístic. Tot es camufla sota una boira espessa de burocràcia que adorm el debat. Ho aconsegueixen mitjançant:

L'ús d'epígrafs incomprensibles per al veí del carrer, com aprovacions provisionals de modificacions puntuals del POUM.

Plens extraordinaris convocats a corre-cuita o situats estratègicament en dates inhàbils com el mes d'agost (fins i tot l'aprovació per part de la Generalitat, publicat al DOGC el 10 de febrer de 2025, el dilluns abans del Carnaval) molt adient per a rebaixar l'atenció ciutadana.

Traduint l'argot municipal al llenguatge del carrer

Respecte a l'edicte de fa uns dies, si desgranem aquest document oficial pas a pas, descobrim una coreografia administrativa fascinant i, alhora, preocupant per a qualsevol ciutadà que estimi la transparència. Aquí teniu el que realment ens està dient l'Ajuntament de Cubelles:El joc dels noms: El document parla d'aprovar els estatuts de la Junta de Compensació del "Centre Energètic del Foix". Aquest és el nom de guant blanc per referir-se als terrenys de l'antiga tèrmica, el lloc on es projecta el macroparc logístic.La concentració del poder: En un moviment cridaner, l'alcaldessa Rosa M. Fonoll Ventura retira a la Junta de Govern Local (l'equip de regidors) la competència sobre aquest tema per quedar-se-la ella en exclusiva. L'argument? Que la "rellevància i transcendència" del projecte aconsella que ho signi i aprovi directament l'Alcaldia. Quan un polític vol el control absolut d'un expedient, l'ombra de la decisió unilateral es fa més allargada.Tirar milles amb els deures a mig fer: El consistori ha aprovat inicialment aquests estatuts , però al mateix temps demana a una empresa externa (OUA LEGAL) que arregli els papers a corre-cuita. Resulta que a l'escriptura falten les adreces, la identificació exacta d'algunes finques i fins i tot nomenar un president. És a dir, s'aprova un document a mig cuinar i s'ordena completar-lo mentre ja està en exposició pública.L'amenaça d'expropiació: Aquest és el punt més dur. L'Ajuntament dóna un mes als propietaris per incorporar-se a aquesta Junta. El document adverteix sense embuts que la manca d'incorporació pot comportar que les seves finques siguin expropiades o reparcel·lades per cobrir les despeses d'urbanització. O entres al joc del macroprojecte, o et prenen el terreny.Els veïns invisibles: L'edicte es publica al BOE precisament perquè hi ha una llista de ciutadans (alguns identificats amb nom i cognom, altres amb el DNI) als quals l'Ajuntament diu que no ha pogut trobar per notificar-los-hi res.

El refugi darrere d'un estricte vocabulari legal per buidar de sentit real i pràctic el que els regidors estan votant.

S'escuden en el fet que la llei representativa els avala per no haver de fer cap consulta, oblidant que la transparència no consisteix només a penjar documents feixucs al portal d'Internet de l'Ajuntament perquè gairebé ningú els llegeixi, sinó en explicar les coses amb claredat. Actuen com si els vots que van rebre fa tres anys haguessin comprat el dret d'ignorar les veus dels qui viuen, treballen i trepitgen els carrers de Cubelles cada dia.

Com es decideix el futur de Cubelles mentre mirem cap a una altra banda

Diuen que si vols amagar un secret de debò, el millor lloc per fer-ho és a la vista de tothom, preferiblement enterrat en les pàgines d'un butlletí oficial on el llenguatge és tan àrid que desanima fins i tot al lector més valent. I això és exactament el que ha passat aquest passat divendres 27 de març de 2026. Mentre la vida a Cubelles seguia el seu curs, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicava un edicte de l'Ajuntament que, sota una gruixuda capa d'argot jurídic, amaga les claus del futur macroprojecte de l'antiga tèrmica.A Veïns per Cubelles ens agrada despullar el llenguatge del poder per veure què hi ha a sota. I el que trobem en aquest document és un autèntic manual de com el consistori accelera la maquinària, concentra el poder i, de passada, llança un avís per a navegants als petits propietaris. No es tracta només de totxos i logística; es tracta de com es governa casa nostra.

Conclusions

La resposta ciutadana: Traduir, auditar i fiscalitzar

Per què és avui absolutament vital Veïns per Cubelles

Quan el poder polític entén la delegació del vot com un acte de submissió, i fa servir l'argot tècnic com un gran escut de formigó per fer i desfer en silenci, la societat civil només té un camí digne: organitzar-se i respondre de forma intel·ligent. Aquest cas concret, el del sòl de la tèrmica i l'opacitat administrativa, és un gran exemple, la raó de ser última, de per què ha nascut l'Associació Veïns per Cubelles.

Davant d'un ajuntament que en les grans qüestions prefereix tramitar per la porta del darrere sense que el veí mig entengui ben bé què s'està couent, el nostre objectiu i compromís és cristal·lí:

Fer d'altaveu bidireccional per portar a l'Ajuntament, de forma directa, què pensa realment la ciutadania.

Fer de traductors simultanis del llenguatge institucional per explicar clarament a la gent què fa, què aprova als plens i què amaga realment l'equip de govern.

Auditar cada pas tècnic, cada instància presentada i cada votació perquè la presa de decisions no es pugui fer mai més a les palpentes i en solitari.

Votar és una eina democràtica essencial. Però vigilar des del carrer, associar-nos i exigir explicacions un cop ja s'ha votat és allò que ens fa lliures de veritat. Si no volem acabar donant-li la raó a Rousseau i permetre que només siguem ciutadans plens el dia que anem a les urnes, ens toca mantenir els ulls ben oberts i posar-nos a treballar pel nostre poble.

Associar-nos com a única via d'autodefensa ciutadana

Davant d'aquesta lliçó magistral d'asèpsia burocràtica, la conclusió és clara: l'administració avança com una piconadora. El fet que s'hagi ordenat sotmetre l'expedient a informació pública per un termini d'un sol mes significa que el rellotge ja està en marxa. Com que el document es va publicar el 27 de març, la ciutadania té pocs dies per reaccionar.

Aquest edicte és la prova vivent de per què la feina de Veïns per Cubelles és indispensable. Si no hi ha ningú que llegeixi el BOE, que tradueixi què significa una "avocació de competències" o que alerti als veïns que poden ser expropiats, el consistori té via lliure per dissenyar el futur del nostre poble en la més absoluta solitud dels despatxos. La nostra tasca ara no és plorar sobre l'edicte vessat, sinó anar a l'oficina municipal, exigir veure aquests estatuts incomplets i presentar les al·legacions pertinents abans que s'esgoti el temps. Informar-se no és un luxe, és el primer pas per defensar Cubelles.